Hola company!! No sempre m'enrecordo dels meus somnis, però l'altre dia en vaig tenir un que al despertar-me me'n vaig enrecordar: viva una guerra! Crec que es deu a que aquella nit, unes hores abans d'anar a dormir, vaig anar al teatre a veure una obra relacionada amb temàtica de guerra. Ufff! espero que el pròxim somni sigui millor!
Hola Maribel!! Contestant al teu meme t'he de dir que les pel·lis que més m'agraden són Mery Poppins (ara ja no la miro, però a casa meva em diuen que quan era petita cada setmana la veia, què pesadeta!!), El hijo de la novia i coincidim en La vida es bella!
Apali, fins aviat!
Hola a tots i totes. Us proposo un meme sobre els punts més emblemàtics on la gent queda per trobar-se a Barcelona. Jo per exemple quedo sovint a la porta del Zurich de plaça Catalunya, i vosaltres?
De segur que surten molts llocs en comú però potser n'apareixen de nou i pot ser ben curiós. M'agradaria que em responguéssin la Maribel i en Jordi, tot i que animo a qui vulgui a participar en aquest meme!
Com ja vaig comentar en la meva presentació ("sobre mí") el tema d'educació i museus ja fa temps que m'agrada. És un tema que no s'ha treballat gaire a la carrera de Pedagogia, i potser molta gent desconeix que dins dels museus la pedagogia és fonamental. Per qui n'estigui una mica interessat us presento un llibre senzill i bàsic "Museos y escielas: servicios para educar"
Museos y escuelas se dieron cita para intentar una negociación, con el fin de emprender una acción cultural más amplia que la que han llevado a cabo hasta ahora. Ambas instituciones son espacios de confrontación con la realidad de la sociedad. Los museos evocan el presente y la memoria; las escuelas son responsables de enseñar contenidos socialmente significativos. Este libro describe los encuentros, sincronías y filiaciones de museos y escuelas, maestros y guías, lectores y texto.
Per cert, un altre llibre que està bé és el titulat "Museografía Didàctica" d'en Joan santacana Mestre i la Núria Serrat Antolí (coord.), si no m'equivoca de la Editorial Ariel. Aquest ja és més complet, però el cert és que és molt interessant!
Escriure damunt paper i sense lectors a qui ensenyar les teves experiències i pensaments és una idea bastant aburrida, i així és com sempre han funcionat els diaris personals (els de paper i bolígraf). De manera que un diari personal en línia, en el qual pots escriure el que més t'interessa, i sabent que hi haurà moltes persones que ho llegiran i seran partícips de les teves idees sembla molt més atractiu. Els weblogs es poden convertir en importants reptes per a que els estudiants escriguin si se'n fa un bon ús dins les aules. Crear un weblog és fàcil i gratuït, a més a més de ser una eina que pots personalitzar a la teva manera tant com vulguis. El cert és que és un bon caramel per a les boques dels actuals alumnes, els quals van nèixer ja dins una generació tecnològica, fins i tot per aquells que tenen certes dificultats en la lectura i escriptura. Per a l'alumnat deu ésser quelcom curiós i interessant de realitzar, però crec que els problemes de la seva aplicació es poden trobar en com utilitzar aquesta nova eina dins les aules. Els diaris electrònics se sap que comporten molts avantatges per a l'alumnat ja que demanden habilitats i coneixements multimèdia, una escriptura precisa, clara i entenedora, que reb respostes d'altres lectors i per tant s'estableix importants lligams de comunicació. Però com presentar els weblog dins les aules si volem aconseguir tot això?. Això és el que jo m'anava preguntant a mesura que anava llegint els textos, perquè tot em semblava massa teòric però no veia cap proposta pràctica de com aplicar aquest nou instrument tecnològic dins el procés d'ensenyament i aprenentatge. Per sort en un dels textos es presenten 10 activitats d'ensenyament possibles a realitzar amb els weblogs com a suport. La veritat és que n'hi ha d'interessants, tot i la seva breu explicació. Tot i així el millor seria poder veure i viure alguna d'aquestes experiències per a comprovar les meravellositats d'aquesta nova eina electrònica que expliquen els autors d'aquests articles.
Són molts els avantatges que Tíscar Lara ens descriu amb referència a la utilització dels blogs en l'àmbit educatiu.
La base teòrica que acompanya l'ús dels weblog a nivell educatiu sembla bastant creïble i amb fonamentació, començant pel discurs d'inscriure's dins la pedagogia constructivista, de manera que un blog o edublog queda entés com un instrument de gran valor educatiu que emfatitza aspectes com: "és un mitjà personal de l'alumne per anar construint el propi coneixement"; "és una invitació constant a la conversació";" que promou la interacció social",etc. Així doncs, sembla ser que els blogs són unes bones eines per a una nova educació emmarcada en una Societat de la Informació i del Coneixement, com és l'actual. Tot i aquestes valoracions positives, m'agradaria destacar una idea que trobo interessant del propi article; textualment Tíscar Lara diu: "Los weblogs, así como cualquier nueva tecnología, no garantizan una mayor eficacia educativa por su mera utilización. El resultado dependerà del enfoque, de los objetivos y de la metodología con que sean integrados en cada programa educativo". M'encanta aquesta idea, i és que crec que és totalment certa! Ja vaig comentar, si no m'equivoco, en altres aportacions o activitats d'aula una idea semblant. Moltes vegades es cau en l'error de pensar que pel simple fet de tenir ordinadors dins les aules o per utilitzar un determinat mitjà multimèdia ja està tot aconseguit i que el resultat de l'aprenentatge està al 100% garantit. I es clar, això és totalment erroni! Suposo que deuen ser bastantes les causes que inciten a pensar d'aquesta manera a alguns professors/es, començant pel desconeixement de l'ús i el profit que es pot treure de certes eines que ens proporcionen avui en dia les noves tecnologies. Suposo que un dels problemes estriba en que els que avui són professors van nèixer i es van educar en un entorn de paper i pluma, i per a molts suposa un esforç entendre aquestes "màquines modernes". Tot i així, són molts els professors/es que intenten entendre com funciona tot això de les TIC per treure'n el màxim de profit dins les seves aules. Cal considerar però, que els weblogs van aparèixer cap a la dècada dels 90, i potser encara és molt d'hora per a trobar-los integrats amb normalitat dins els programes educatius dels nostre sistema. Poster només és qüestió de temps!
Encara tinc uns minutets abans d'anar a sopar, i com que el blog m'està encuriosint faig una segona aportació per experimentar una estona més. El següent repte és adjuntar fotografies en aquest article, espero no tenir dificultats, així que aquí comencen els primers intents!!
Us faig saber que en cas que visualitzeu alguna fotografia (senyal que hauré aconseguit el repte)faran referència a diferents recursos interactius d'alguns museus de Berlín. Les noves tecnologies també les podem trobar dins dels museus per a oferir una visita més distesa i agradable al visitant, al mateix temps que se'l fa partícep del discurs museològic del museu. Perdoneu si les fotos no són de qualitat, però hi ha dues raons que ho justifiquen:
1.- dins dels museus no es pot utilitzar el flash
2.- la càmara és nova i encara no sé molt bé com funciona!!
Bé, espero que pugui penjar les fotos!
Poc a poc la cosa comença a funcionar! He començat per crear un blog entrant a la web www.lacoctelera.com i la cosa ha estat bastant fàcil. Després li he posat títol al meu blog, potser no massa original, i he escrit quatre línees sobre mi mateixa per tal que la gent que visiti el meu blog es faci una idea de la persona que hi ha al darrera d'aquest. I ara és el moment de fer la meva primera aportació al bloc. L'experiència està resultant curiosa i agradable; m'agrada la idea de tenir un espai personal dins la xarxa, com si d'un bloc de notes o diari personal es tractés, en el qual poder explicar el que em ve de gust, m'interessa, em qüestiono, em sorpren, ...
Aquesta idea ja em va semblar atractiva quan un amic meu va anar al Japó durant 6 mesos (amb una beca universitària) i poc abans que marxés em va passar via mail una direcció electrònica amb la qual, segons em va dir, jo podria anar tenint noticies del seu dia a dia allà on neix el sol (Japó és la terra del sol naixent). La veritat és que jo no tenia ni idea què és el que em trobaria el dia que em connectés a la direcció que em va facilitar, i el cert és que va ser una sorpresa agradable i interessant veure a la pantalla del meu ordinador una mena de diari personal d'un amic que cada dia explicava en el seu web-blog les aventures viscudes al Japó. D'aquesta manera és com vaig conèixer l'existència dels blogs, tot i que alguna vegada els havia sentit nomenar però no en tenia veritable coneixement.
Ara ha arribat el moment de tenir un blog propi i que sigui jo la que fassi aportacions interessants o no. Però el cert és que em fa gràcia això del web-blog, i tot i que aquest ha estat creat per l'assignatura de Pedagogia de la Comunicació, el més segur és que el continui en actiu per comunicar-me amb els amics i amigues que tinc més lluny!
Dit tot això, la meva experiència com a blogger novell està resultant molt positiva!!
